Deixaré la ciutat

Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
la meva barca
el port
i el voltàmetre encés que porto a la butxaca
l'automnibus brunzent
i el més bonic ocell
que és l'avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva
li diré com la copa melangiosa és de vi
i el meu braç del seu coll
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo
i em faré el rostre pàl.lid com si fos un minyó
i diré maliciós:
com un pinyó és la boca que em captiva.

Joan Salvat Papasseit